La campanya Cuidadoras en Red s’ha dissenyat i implementat com una acció de màrqueting social i comunicació per al canvi, orientada a la transformació social, l’empoderament col·lectiu i la generació de capital social dins d’un col·lectiu estructuralment invisibilitzat: les dones cuidadores, majoritàriament migrades, que treballen en el sector de les cures.

El projecte parteix d’un enfocament clar de comunicació participativa i comunitària, en què les dones no són objecte del relat, sinó subjectes actius del procés comunicatiu, coproductores dels missatges i agents del canvi. La campanya respon als objectius inicials del projecte: visibilitzar el treball de cures, reforçar l’autoestima col·lectiva, facilitar l’accés a informació rellevant i fomentar l’organització i l’acció col·lectiva.

Des del seu inici, la campanya s’ha concebut no com una acció puntual, sinó com un procés evolutiu d’empoderament, adaptable al ritme d’aprenentatge, a les necessitats i a les decisions del mateix col·lectiu participant.

2.1 Reivindicació i visibilització del treball de cures

La primera fase de la campanya s’ha centrat en la construcció d’un relat reivindicatiu compartit, amb l’objectiu de resignificar el treball de cures com a treball essencial, productiu i socialment imprescindible. Aquesta fase ha actuat com a punt d’entrada al procés d’empoderament, generant identificació i reconeixement col·lectiu.

Els continguts publicats han abordat, entre d’altres, els següents eixos estratègics:

• Reconeixement del treball de cures com a treball amb drets.
• Denúncia de la precarietat laboral i de la manca de protecció social.
• Invisibilització estructural del sector en l’economia i en les polítiques públiques.
• Impacte de la irregularitat administrativa en la vida quotidiana i laboral.
• Reivindicació de dignitat, seguretat i futur.

Des d’una perspectiva de màrqueting social, aquests missatges han funcionat com a marcs cognitius compartits, facilitant la presa de consciència i la cohesió del grup.

2.2 Canals i espais de comunicació utilitzats

La campanya s’ha desplegat a través d’una estratègia multicanal híbrida, combinant canals digitals amb espais presencials de relació, xarxa i incidència. Aquesta combinació ha permès articular visibilitat pública, cohesió comunitària i acció col·lectiva.

a) Canals digitals (difusió, cohesió i participació)

• Instagram: espai de visibilització pública i sensibilització social. A data de febrer de 2026, el perfil compta amb 121 seguidores i 12 publicacions, amb continguts gràfics i audiovisuals orientats a la reivindicació del treball de cures. https://www.instagram.com/cuidadorasenred
• Canal de WhatsApp: eina clau de comunicació directa i de confiança, amb 78 seguidores actives, orientada a la difusió de missatges, recursos i informacions d’interès per al col·lectiu. https://whatsapp.com/channel/0029Vb70gHc2P59eKjrRdr0k
• Grup de WhatsApp: espai de relació interna, suport mutu i coordinació entre les cuidadores, fonamental per al reforç del vincle comunitari.

b) Espais presencials (relació, xarxa i incidència)

• Trobades presencials entre cuidadores per reforçar confiança, cohesió i identitat col·lectiva.
• Reunions amb entitats socials i comunitàries ja existents, orientades a generar aliances i accions conjuntes.
• Contactes i reunions amb representants municipals i espais de coordinació local, amb l’objectiu de posicionar les cuidadores com a agents actius dins l’ecosistema de cures.
• Participació en espais sectorials i comunitaris vinculats a les cures, la migració i l’economia social.

Aquesta combinació de canals digitals i espais presencials ha permès traduir la comunicació en acció col·lectiva real, reforçant la coherència entre discurs públic i pràctica comunitària.

Un dels impactes més rellevants de la campanya ha estat el procés d’empoderament progressiu de les participants, entès no només com a adquisició de competències comunicatives, sinó com a augment de l’autonomia, la confiança i la capacitat d’incidència col·lectiva.

Les dones van iniciar els tallers amb competències digitals molt limitades: en molts casos, amb dificultats per utilitzar el telèfon mòbil més enllà de funcions bàsiques. A través de la formació pràctica i de l’acompanyament continuat, han adquirit habilitats en:

• Ús funcional del telèfon mòbil com a eina de comunicació i incidència.
• Creació i difusió de continguts digitals.
• Identificació de missatges clau i públics objectiu.
• Ús estratègic de canals com WhatsApp i Instagram.

Aquest procés ha tingut un impacte directe en la percepció d’autoeficàcia de les participants, que han passat de sentir-se consumidores passives d’informació a actores comunicatives amb veu pròpia.

Com a resultat d’aquest empoderament, les dones han expressat la voluntat de formalitzar la seva organització mitjançant la creació d’una associació, com a eina estable de representació, suport mutu i incidència social i política. Aquest pas constitueix un indicador clar d’èxit del projecte, ja que demostra la transició de la comunicació a l’acció col·lectiva.

A partir d’aquest moment, la campanya incorpora una nova branca d’acció, orientada a donar suport comunicatiu a la creació i consolidació de la futura associació de cuidadores.

Aquesta nova línia inclourà:

• Continguts orientats a explicar què és l’associació, quins objectius té i per què es crea.
• Missatges per a la captació de noves associades.
• Crides a la participació de persones col·laboradores i entitats afins.
• Reforç del sentiment de pertinença i identitat col·lectiva.

La campanya manté així la seva coherència inicial, evolucionant des de la visibilització i la denúncia cap a la construcció d’estructures col·lectives duradores.

Des d’una perspectiva de màrqueting social orientat a impacte, la campanya Cuidadoras en Red ha generat resultats mesurables i resultats qualitatius que permeten avaluar el grau d’assoliment dels objectius inicials del projecte.

5.1 Indicadors clau d’impacte (KPIs socials i comunicatius)

Abast i creixement de comunitat

• Instagram: 12 publicacions realitzades i una comunitat actual de 121 seguidores, amb creixement orgànic des d’un punt de partida molt reduït.
• Canal de WhatsApp: consolidació d’un canal propi amb 78 seguidores actives, sense inversió publicitària.
• Creixement orgànic de la comunitat a Instagram des d’un punt de partida molt reduït, consolidant una base inicial de seguidores alineades amb el missatge.
• Creixement del canal de WhatsApp de 66 a 78 seguidores en un període curt, sense inversió publicitària.

Activitat i producció de continguts

• Publicació de continguts visuals (posts i reels) amb un ritme assumible pel col·lectiu, prioritzant la qualitat i la coherència del missatge.
• Publicació regular al canal de WhatsApp (3 publicacions setmanals), reforçant la continuïtat comunicativa.

Interacció i implicació

• Reels amb fins a 53 “likes” i 15 comentaris, una xifra rellevant en relació amb la mida de la comunitat.
• Posts gràfics amb nivells d’interacció sostinguts (comentaris i respostes), indicant implicació activa i no consum passiu.
• Increment de seguidores noves a Instagram (31 en un període i 10 en el següent), associat a continguts de caràcter reivindicatiu.

Qualitat de la interacció

• Presència de comentaris amb contingut reflexiu i demandes d’informació, indicant rellevància social del missatge.
• Ús del grup de WhatsApp com a espai de suport mutu, coordinació i reforç del vincle comunitari.

5.2 Assoliments en empoderament i capacitats

• Increment mesurable de les competències digitals bàsiques i funcionals de les participants, que van iniciar els tallers amb un ús molt limitat del telèfon mòbil.
• Capacitat adquirida per crear i difondre continguts digitals de manera autònoma.
• Augment de la percepció d’autoeficàcia i del sentiment de legitimitat per ocupar espais públics de comunicació.
• Transició de participants individuals a subjectes col·lectius amb identitat compartida.
• Desenvolupament de competències en comunicació offline, mitjançant el disseny col·lectiu de materials físics de sensibilització i incidència.

5.3 Assoliments organitzatius, institucionals i de sostenibilitat

• Emergència de lideratges distribuïts dins del grup de cuidadores, amb capacitat d’autorepresentació davant terceres entitats.
• Inici del procés de formalització organitzativa mitjançant la creació d’una associació pròpia, impulsada per les mateixes participants.
• Desenvolupament d’una estratègia inicial de treball en xarxa i aliances, com a resultat directe del procés d’empoderament.
• Realització de reunions amb entitats socials i comunitàries ja existents, amb l’objectiu de generar suport mutu, col·laboracions i visibilització del col·lectiu.
• Establiment de primers contactes amb espais de coordinació i representants de l’àmbit municipal, orientats a posicionar les cuidadores com a agents actius en l’ecosistema local de cures.
• Acords concrets de col·laboració i accions futures, com participació en espais de trobada sectorials, entrevistes en mitjans comunitaris i organització d’activitats conjuntes.
• Ampliació de la campanya cap a una nova línia orientada a la captació d’associades, col·laboradores i aliances estratègiques.
• Consolidació de la campanya com a projecte amb continuïtat, capaç d’articular incidència social, comunitària i institucional més enllà de la fase inicial de sensibilització.

La campanya desenvolupada fins ara compleix de manera clara els requisits i objectius plantejats en la proposta inicial:

• Comunicació dirigida a un col·lectiu socialment marginat, amb participació directa de les protagonistes.
• Enfocament basat en cocreació, inclusió, equitat i empoderament.
• Ús de canals accessibles i culturalment adequats al col·lectiu.
• Generació d’impacte qualitatiu mesurable en termes de competències, comunitat i organització.
• Evolució cap a accions sostenibles i estructurals més enllà de la campanya comunicativa inicial.

En aquest sentit, Cuidadoras en Red s’ha consolidat com una acció de màrqueting social amb impacte real, capaç de transformar la comunicació en capacitat d’acció col·lectiva.